Ja ho veig a venir i he de dir que no em ve de nou. Aquesta campanya electoral que tot just ara comença i que mira cap al 20-D, estarà centrada en un sol punt que servirà d'ariet per entrar, per part dels partits espanyols, espanyolistes i unionistes, en algunes zones clarament impermeables i hostils a qualsevol altre pensament que no tingui en la seva essència, una arrel clarament franquista.
M'hi jugo el que vulgueu a que en aquesta campanya que ara s'iniciarà, ni PP, ni PSOE i encara menys Ciudadanos, parlarà d'altra cosa que no sigui Catalunya, el procés català i l'amenaça que els sonats dels catalans hem posat sobre la taula, de "romper la sagrada unidad de la patria española".
I que bé que els va aquesta excusa. Si és que els catalans som el tema de moda!. En comptes d'intentar resoldre el problema abans que es converteixi en un conflicte (i em fa l'efecte que ja arriben tard), el PP s'ha dedicat a dir no-no-no-no-no-no-no-no-no-no-no, sistemàticament a qualsevol intenció de diàleg, d'entesa, de negociació, de pacte. És curiós de quina absurda manera, Rajoy i els seus, ignoren que els catalans som gent tossuda que quan posem la banya en un objectiu, no parem fins aconseguir-lo i en aquesta ocasió, l'objectiu és enorme, històric i definitiu. Volem la nostra independència i no ens aturarem davant de res per aconseguir-la, encara que PP i PSOE facin front comú "Juntos por el NO" (Diari de Tarragona, 29/10/15).
Els partits espanyols i espanyolistes, però, a la seva. I ara fa dies que no ens diuen nazis! Deu ser perquè estan distrets inventant noves formes d'insults mancats de base històrica, en fi...
El que us deia. Molt em fa l'efecte que el procés català capitalitzarà una campanya electoral per veure qui ocupa la Moncloa, en la qual ben poc es sentirà a parlar d'economia, de la sortida de la crisi (si és que aquesta sortida està propera), de justícia social, de les necessitats de les persones, de les relacions internacionals i de en quin punt està la "marca Espanya", la qual cosa anirà molt bé perquè sospito (potser maliciosament) que ni PP, ni PSOE, ni Ciudadanos ni cap altra partit ni formació, tenen ni idees, ni solucions per a la resta de problemes, grossos i urgents, que pateix la bona gent de cada dia, igual l'espanyola com la catalana.
En tot cas, ja cal que els catalans ens comencem a calçar l'armadura de la indiferència davant de totes les barrabassades que escoltarem, l'escut de la fortalesa per no defallir en el nostre propòsit, i totes les armes legals de les que puguem disposar per barallar-nos pràcticament cos a cos, amb el Tribunal Constitucional. Cal que fem pinya i tenir molt clar que més de dos milions de persones i 72 escons al Parlament, tenen més força i són més evidents i visibles que tots els atacs dels quals els catalans puguem ser objecte.
El tan anomenat "xoc de trens" està servit i el tenim aquí a la vora. Ara toca fer-nos forts i seguir endavant perquè l'objectiu a assolir és tan gran, que de cap manera el podem perdre de vista.
